Què fa el metge acupuntor en una sessió d'acupuntura

L'acupuntura és una tècnica molt antiga de curació basada en la medicina xinesa. Aquesta medicina es fonamenta en les diverses savieses del poble xinès que en la seva majoria tenen com a arrel les filosofies del taoisme i de confucionisme.

Entre les bases clàssiques que trobem a l’ acupuntura estan la teoria del yin i del yang, la llei dels cinc elements i la teoria dels canals o meridians amb els punts d' acupuntura.

L'acupuntura va estar gairebé circumscrita a les bases tradicionals fins que cap al 1970 es varen començar a conèixer alguns dels seus mecanismes biològics.

Els primers mecanismes coneguts van tenir relació amb el dolor : Va quedar demostrat que l'efecte sobre l'alleujament del dolor que provoca l' acupuntura es degut, especialment, a l'alliberament d'endorfines que aquesta provoca.

Des de llavors les investigacions sobre els mecanismes d’ acció de l' acupuntura no han parat de créixer i avui sabem que quan es puntura una agulla en el cos humà, i també en el dels animals, es desencadena un procés inflamatori menor que condueix a l’ alliberació de substàncies, conegudes com algògenes (bradiquinina, serotonina, histamina…). Aquestes substàncies estimulen localment les fibres nervioses mielíniques A-delta. Aquestes fibres entren per la banya dorsal de la medul.la espinal i provoquen un estímul a aquest nivell a través de l’ alliberació d’endorfines.

L'acupuntura té també una acció a l’eix hipotàlam-hipofisari-adrenal i una acció moduladora molt específica sobre el sistema nerviós autonòmic o vegetatiu, aquests fets permeten explicar la seva eficàcia sobre els òrgans interns.

Darrerament també s'ha demostrat per ressonància magnètica funcional de l' àrea cerebral que l’estimulació de punts d’acupuntura modula l’activitat a diferents nivells en aquesta àrea. Especial importància se li ha donat al descobriment de la seva acció en el sistema límbic i estructures subcorticals, fet que demostra la seva acció en els processos lligats a les emocions. En els seus mètodes de diagnòstic segons la tradició xinesa clàssica hi figuren:

• L'anamnesi o història clínica. Amb les mateixes preguntes de la medicina Occidental i altres més lligades a la medicina xinesa com sensacions de fred, calor, empitjorament amb algun tipus de climatologia, emocions, etc.
• L'Exploració del pacient. On s'observen a més , trets diferents del habituals com color del rostre, olor del pacient, zones vermelles o massa pàlides, entre d'altres.
• L'observació de la llengua que indica la situació energètica del pacient en el moment de la consulta. S'observa el color, els moviments, i la forma de la llengua, les característiques de la capa lingual, etc.
• L'exploració dels polsos mitjançant palpació de l'artèria radial en ambdós canells que dóna també informació de l'estat energètic del pacient.

Un cop fet el diagnòstic, es decideix fer acupuntura o alguna de les altres diferents branques terapèutiques d'aquesta medicina que són:

• La moxibustió o aplicació de calor mitjançant un cigar d'artemisa que s'acosta i escalfa els punts d' acupuntura. S'usa en malalties per fred o per humitat.
• Les ventoses o aplicació, mitjançant el buit, de vasos de vidre, bambú, fusta per millorar la circulació energètica i sanguínia en zones concretes.
• El massatge en punts d'acupuntura o per àrees. El massatge xinès està molt desenvolupat tant per adults, per tractar malalties òssies o musculars, com per nens, tractant patologia interna només amb massatge sobre determinats punts d'acupuntura.

En l'acupuntura contemporània basada en l'aspecte més científic de l'acupuntura en el diagnòstic també es tenen en compte:

• Els nivells metamèrics afectats i des del que es pot tractar el procés.
• La innervació autonòmica de la viscera o òrgan intern a tractar.
• Els “trigger points” (descrits per Travell i Simons al 1983) o punts musculars dolorosos o tensos i que sovint són coincidents amb molts punts d'acupuntura. Aquests punts responen generalment molt bé al tractament amb inserció d'agulles d'acupuntura.